L'essència de l'arbre
Maria Carme Arnau i Orts (Il·lustrador portada)
L’essència de l’arbre és la reconstrucció de les circumstàncies que als protagonistes els va tocar viure en els anys de la guerra civil, de la postguerra i fins a l’actualitat. Malgrat les vicissituds, els personatges, especialment les dones, van saber continuar endavant trencant els lligams que les esclavitzaven, i apostant amb valentia i determinació per obrir un horitzó cap a un món més humanitzat.
L’autora, a través d’uns personatges reals i imaginaris, fa un retrat poètic i lúcid d’una època marcada per l’esperança. A través de la narració, trobarem el seu estil, capaç de captivar les vides colpejades d’uns éssers que s’apropen a les nostres vides i que van lluitar incansablement pels seus anhels i, alhora, ens ensenyen a mirar sempre cap al futur, sense oblidar el passat.
- Il·lustrador portada
- Maria Carme Arnau i Orts
- Colección
- Literatures
- Número en la colección
- 7
- EAN
- 9788494387470
- ISBN
- 978-84-943874-7-0
- Depósito legal
- V-4215-2023
- Páginas
- 262
- Ancho
- 15 cm
- Alto
- 22 cm
- Edición
- 1
- Nivel de lectura
- Adult
- Fecha publicación
- 28-12-2023
Reseñas
https://www.ivoox.com/podcast-estrictament-confidencial_sq_f11357185_1.html
https://open.spotify.com/episode/2MIaKKSdhLF8DoaV24YvZ7?si=7b5e9f5f69b44df6
‘L’essència de l’arbre’
La poeta d’Alfara del Patriarca (Horta Nord) Maria del Carme Arnau i Orts ha publicat en Balandra Edicions la seua segona novel·la, L’essència de l’arbre. En aquesta ocasió el llibre apareix a les llibreries sense l’aval d’un guardó literari.
Maria Carme Arnau narra la història d’una nissaga familiar durant el segle XX. Llauradors amb terres, catòlics i amb una concepció del món conservadora i tradicional. Una nissaga lligada al cicle agrari anual i a la voluntat del patriarca que organitza i decidix la vida a l’alqueria on viuen, situada a l’horta de València.
La proclamació de la Segona República és vista pels membres de la família com un trencament amb l’orde tradicional i la viuen amb escepticisme. La guerra civil la patixen amb gran temor i la postguerra amb una certa decepció, no confessada mai públicament.
La narració té unes altes dosis de lirisme, sobretot quan descriu l’horta, però també una agilitat i una amenitat superiors al seu anterior llibre, La raó s’escampa en l’aigua.
Com en bona part de les famílies, hi ha una tensió entre l’autoritat representada pels pares i marits i els individus que conformen la família, les dones, esposes o filles.
El llibre és una denúncia clara dels efectes negatius del masclisme i el patriarcalisme en un nucli familiar, de la injusta pressió social sobre un individu, que van patir les nostres besàvies i àvies i que encara, emmascarat, patixen les nostres mares.
L’essència de l’arbre és un crit a favor de la llibertat de les dones, contra l’autoritarisme dels mascles alfa. Un autoritarisme que a la curta o a la llarga acaba girant-se contra ells. La vida es convertix en un niu de mentides, de falses aparences, i pren l’aire d’una tragèdia.
És, però, també un homenatge als llauradors, que amb el seu treball i esforç extragueren de la terra els seus millors fruits.
Maria Carme Arnau i Orts es rebel·la contra el tot val en l’amor. L’amor només es fa amb amor i no amb enganys i amb xantatges emocionals. Contra una concepció falsa i hipòcrita de l’espiritualitat. Denuncia les falses creences masculines sobre l’amor i la sexualitat, sobre l’orde social, sobre la polaritat social, la violència que en un moment donat una part de la societat aplica a l’altra, o la que aplica l’home sobre la dona.
Intenta entrar dins del pensament dels seus personatges i esbrinar quines són les motivacions que els impulsen a actuar com actuen. Som producte d’un temps i d’un país, però també de l’educació que hem rebut. L’educació ens fa més sensibles al dolor dels altres, crea en nosaltres la necessitat de reafirmar-nos en la llibertat. Només la solidaritat entre els qui patixen ens pot salvar.
Hi ha per part dels protagonistes del llibre la necessitat de contar a les noves generacions allò que es va viure i es va patir perquè aquestes tinguen clar quin ha de ser el camí. És aquesta mateixa necessitat lligada a la voluntat de construir un paisatge i una manera de viure que van desapareixent la que, entre altres coses, ha portat Maria Carme Arnau i Orts a escriure L’essència de l’arbre.
Manel Alonso
